Cuidem el medi ambient i potenciem la biodiversitat

El nostre centre de Cria situat a Certes, s'ocupa de la cria de la Perdiu Xerra.

Aquest Centre representa un orgull per la Facip donat els resultats de repoblaments que poc a poc es van obtenint amb una feina de dia a dia que va donant el seus fruits, 

Perdiu xerra i biodiversitat:

La perdiu xerra -Perdix perdix hispaniensis- és un dels 4 galliformes presents a Andorra. Sub-espècie endèmica que pobla els Pirineus, la serralada cantàbrica i el sistema ibèric, no ha de ser confosa amb la seva parenta Perdix perdix armoricana de plana amb la que comparteix morfologºia però no els hàbitats ni les particularitats fisiològiques.

Aquesta espècie coneix actualment una davallada demogràfica molt important en l’ex-trem oest i algunes zones del sud de la serralada pirinenca, així com una recessió alar-mant en els 2 altres sistemes muntanyosos on és present (gairebè desapareguda de Na-varra i del país vasc),

Aquesta recessió s’atribueix en gran part a una pèrdua d’hàbitat causada per un exces-siu tancament dels medis després d’anys de recessió del pastoralisme i dels conreus d’altitud.

El canvi de model socio-econòmic iniciat en el nostre país en els anys 40 ha provocat un canvi profund en els paisatges que estan en una dinàmica constant. És cert que a altituds mitjanes (perifèria directa dels nuclis poblacionals, cortals, rebaixants, feixes de conreu), els medis es van tancant lentament amb la progressió de les landes i el posterior avançamenmt del bosc. A unes altituds més importants, amb la recessió del pastoralisme oví, tambè veiem apareixèr aquest fenómen: les pastures d’alta muntanya van poblant-se d’arbusts (escobars en les solanes i abarsetars en les obagues), però a un ritme més lent imposat per les condicions meteorològiques. i això només fins una alçada limitant. Aquesta transició (sobretot en les solanes) afavoreix l’aparició de hà-bitats de bona qualitat per a la perdiu xerra, mentres no presentin un tancament excessiu.

Amb aquestes observacions, pretenem posar en evidència que aquest mosaïc de formacions vegetals afavoreix l’implantació de hàbitats favorables a la perdiu xerra.

Els galliformes son aus caminadores, més aviat que voladores; d’aquí la seva especial importància en la cadena tròfica ( en els països escandinaus representen la meitat d’aquesta cadena).

Els altres galliformes que trovem al país son:

-el gall de bosc (Tetrao urogallus aquitanicus), protegit des dels anys 80, que presenta una població en bon estat, però amb un futur incert a causa de l’extensió de la superfície esquiable en els boscos i la forta afluència turìstica que coneixen aquestes zones, però tambè a causa de l’escalfament global.

- la perdiu blanca (Lagopus muta pirenaica), protegida des dels anys 80, tambè ben representada fins l’actualitat en el nostre país però confrontada als mateixos problemes qu’el gall de bosc.

- la perdiu roja (Alectoris rufa) que està en aquest país al límit de la seva àrea de dis-tribució per la forta altitud i les condicions meteorològiques associades. Aquesta espècie ha conegut una importantíssima davallada poblacional deguda en gran part a l’abandó dels cultius de cereals als quins està infeodada.

Tenint en compte aquestes observacions - classificació del gall de bosc i de la perdiu blanca en espècies protegides, recessió poblacional de la perdiu roja. Val a dir que la pressió cinegètica de les espècies de caça menor s’ha vist exercida sobretot sobre la perdiu xerra. La quasi desaparició del conill ha ajudat a augmentar aquesta pressió.

I cal afegir que aquesta pressió s’ha vist reforçada amb el desenvolupament de les xarxes viàries i amb la millora de les armes de foc i dels gossos de caça.

Un altre punt que volem subratllar, és que les exigències climàtiques de la perdiu xerra són menys estrictes que les de les tetraònides (gall de bosc i perdiu blanca) i que són capaces de soportar fortes amplituds tèrmiques.

Per aquestes raons, considerem que la perdiu xerra, independentment de l’activitat cinegètica, és el galliforme que més futur ten al nostre país.